Que a l'agost tot lo món viu ja ho sabíem, però que per a alguns la vida els ve regalà ja toca un poc més els nassos, i més, en plena crisi, i més encara, quan es fa des de l'administració, amb els teus diners i els meus.
Tot un cavaller, Sir Font de Mora, va en ajuda dels seus elitistes amics, i decideix que el col·legi Mater Dei visca de gorra: ara passarà a ser concertat, és a dir: l'Opus Dei triarà els mestres i professors, i nosaltres els pagarem; l'Opus Dei triarà el seu personal administratiu, i nosaltres els pagarem; gastaran aigua i llum i rossaris a dojo, i nosaltres...mentrestant continuaran cobrant als pares les quotes que consideren oporturnes i de passada s'asseguraran que cap fill del poble pla, ni cap immigrant es mesclen amb els fills de l'èlit econòmic i social de la Plana. Després s'extranya el conseller que el pengen cap per baix, en fi...
La situació és encara més greu quan es pensa que el fill del poble, màxima autoritat en matèria d'educació diuen, retalla la despessa en els centres públics: ha suprimit, en vers d'una major qualitat en l'educació, tots els desdoblaments en la formació professional, i amb la mateixa preocupació pedagògica, ha fet augmentar la ratio d'alumnes de manera alarmant. I tot açò, em tem, no és més que el començament.
Al capdavall, no podria ser d'altra manera: hi ha crisi, cal retallar i per tant, prioritzar. I les prioritats de Font de Mora estan ben clares, massa clares: no li preocupa la mala situació educativa dels centres púbics ni el seu agreujament, sinò la situació financera dels seus amics. En fi, por em fa pensar en quina situació estarem els propers agosts. Déu ens pille confessats.
